La biomimètica ofereix una àmplia perspectiva per a la innovació en una multitud de camps professionals, des de la biomedicina, a l’arquitectura, el disseny, la comunicació, a l’urbanisme, a l’enginyeria i l’economia.
La biomimètica s’inspira en la naturalesa per emular els seus millors dissenys amb eficàcia. Aquesta nova ciència imita les formes, els processos i els sistemes de la natura per crear solucions innovadores i respectuoses amb els ecosistemes.
Això s’aconsegueix observant, analitzant i finalment aplicant una mimesi d’una (i de vegades de diverses) de les tres principals funcions:
Morfologia
Imitant la morfologia de diferents organismes vius, equips de científics han ideat, per exemple:
El tren bala Shinkansen ha estat dissenyat imitant la forma del cap de l’blauet que, gràcies a la forma afilada del seu bec, és l’ocell més ben adaptat per a moure en diferents mitjans (aire-aigua). Aquesta mimesi permet reduir l’impacte de l’tren a el passar d’un espai a l’aire lliure a entrar en un túnel, on l’aire és més dens.
Un sistema de turbines eòliques optimitzat basat en la forma de les aletes de les balenes geperudes, que redueix la resistència contra el vent.
Que es troba en la pell dels taurons, adaptada per repel·lir bacteris. L’observació d’aquesta característica ha resultat en la creació de material cobertor per a superfícies d’espais ocupats per persones amb un sistema immunològic compromès.
Processos
Els processos orgànics serveixen d’inspiració per a productes com, per exemple:
Estructures creades pels tèrmits han servit d’inspiració per a l’arquitectura: el Eastgate Centre d’Harare (Zimbabwe) empra aquest procés, permetent la reducció dràstica de la despesa energètica que es destina a la regulació de la temperatura interior.
Els cefalòpodes manipulen la radiació lluminosa per mimetitzar-se amb canvis de color. S’està desenvolupant un material que imita aquesta propietat, amb múltiples aplicacions potencials.
Sistemes
Els sistemes orgànics serveixen d’inspiració per a sistemes com, per exemple:
Els tèrmits alliberen els residus de CO2 del seu metabolisme, emmagatzemats durant el transcurs del dia, per propiciar la ventilació natural de les seves estructures durant la nit. Aquest tipus de sistema s’està aplicant en nous models d’arquitectura, anomenats “passius”, que substitueixen la calefacció activa.
