La biomimètica como a metamodel

Per què aquest tema?

El sentit més profund es troba en aquestes dues paraules, ben entrellaçades en el seu significat.

Els orígens etimològics de la paraula biomimètica fan referència a “imitar la vida”. Per tant, aquesta paraula porta implícit el concepte que la vida té molts aspectes encara per descobrir i que fa més de 3.800 milions d’anys que els va mostrant. A poc a poc, hem estudiat l’origen de la vida al planeta des de les cèl·lules procariotes que, per evolució i per hibridació amb una altra procariota, arriben a formar la unitat cel·lular denominada eucariota. Un pas fonamental que ha proporcionat a aquestes cèl·lules capacitat d’interaccionar entre elles, fent possible l’evolució cap a organismes pluricel·lulars. Aquests organismes, a còpia de diferenciar-se amb molts errors, opcions fallides i determinades extincions van arribar a desenvolupar les diverses espècies vegetals, més tard les animals i ja molt recentment, l’espècie dels homínids que ha quedat reduïda, fa uns 200.000 anys, als sapiens, espècie a la qual pertanyem nosaltres en tota la nostra diversitat.

O sigui que la naturalesa, en el seu sentit més ampli, ha arribat a culminar la vida humana, com l’entenem, després de prop de quatre mil milions d’anys d’existència, la qual cosa equival a dir que som uns nadons. Mostrem diversitat morfològica però compartim, com si diguéssim, el mateix patró fractal. És a dir, tots tenim les mateixes funcions orgàniques expressades amb més o menys intensitat segons la interrelació que tinguem entre les agrupacions de gens rebuts i les condicions d’entorn que ens han acompanyat.

D’altra banda la segona paraula, meta model, queda descrita així:

“Conjunt de preguntes sistematitzades per a permetre reunir informació que faci possible una bona comunicació lingüística, especialment d’experiències, ja que estudia les representacions mentals de sensacions inicials que han suscitat una expressió verbal determinada.”

Trobarem també altres expressions i connotacions en el concepte meta-tema de Jorge Wagensberg o la PNL de Noam Chomsky. També i des d’un altre punt de vista científic podem parlar dels canvis de paradigma (Thomas Khunn).

Aquest concepte i en un sentit ampli, cada paradigma, es refereix a una teoria o un conjunt de teories que serveixen de model per resoldre problemes o situacions determinades que se’ns plantegen. Sinònims de paradigma serien: model, patró, exemple, motlle, ideal, així com cànon, norma o regla.

Amb tot el que s’ha dit podem afirmar que en l’actual moment evolutiu de l‘planeta Terra (Gaia), la vida sofreix un canvi de paradigma i necessita un meta model que l’acompanyi a trobar respostes davant la insostenibilitat progressiva que es declara, principalment per l’efecte dominant de l’espècie Sapiens.

Hem d’assumir i acceptar que l’acció humana ha alterat en forma greu les condicions d’habitabilitat de l’planeta havent entrat de ple en un consum desmesurat alimentat per polítiques extractives massives que han esgotat perillosament els recursos naturals.

Tot el que hem fet, i el que fem encara, s’ha de revisar críticament. Hem de prendre consciència que la manera en què hem fet les coses fins ara no té un altre destí que el fracàs vital. La paradoxa es dóna en el fet que, si bé individualment cada vegada la vida és més duradora, cada vegada ens aproximem més a la fi de l’espècie.