Un nou compromís per a un món simbiòtic

La celebració de “Ment i Matèria”, primer acte conjunt organitzat pel BSI i el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europea ha aconseguit, al nostre entendre, dos propòsits molt definits.

En primer lloc, esdevenir un espai de trobada de fonts diverses de coneixement, art i ciència, des del reconeixement i l’admiració mútua. Les dues parteixen de la intuïció, de la percepció de signes transcendents no evidents per desenvolupar-creativament i donar un sentit a l’objecte del seu interès.

Totes dues ens situen en plans que ens impacten i ens transformen, com el descobriment, per part d’un bon nombre dels ahir presents, que els humans som una unitat de convivència evolutiva amb els nostres microorganismes tal com ens explicava Mercedes Berlanga, la visió holística que ens aporta la Teoria Gaia mostrada per Mercè Piqueras o com va relatar el Prof. Ricardo Guerrero, el canvi radical de perspectiva que va suposar la confluència de fets succeïts en 1968.

En un context molt diferent, Lídia Pujol va impactar també als assistents expressant amb una energia incontenible conceptes essencials sobre la vida i la mort, imprescindibles per a una existència plenament conscient, presents en els Vedas hindús.

D’altra banda, activar la consciència sobre la necessitat urgent d’un compromís ferm per superar l’antropocentrisme en benefici de tots els éssers vius que compartim aquesta extraordinària anomalia còsmica anomenada Terra.

Voldríem compartir aquí les paraules amb les quals tractem d’aportar text, context i pretext a un esdeveniment que posa en primer terme la biomimètica.

“Ment i Matèria” pretén barrejar de forma intencional les ciències, les arts creatives i la consciència social.

Aquest pensament conscient simbiòtic es troba present en tres grans científics, d’origen divers però amb focus comuns. Ens referim a James Lovelock, Ramon Margalef i Raimon Panikkar, pertanyents a la mateixa generació (1918-1919).

Nascuts els tres ara fa cent anys han estat, certament, pensadors coetanis en un temps convuls en el qual la primera Gran Guerra de l’14 i la Segona després, van sacsejar el món de forma global. Els tres aporten una visió profundament holística i simbiòtica dels éssers vius en aquest context planetari.

Com Biomimetics Sciences Institute reconeixem en ells un nou esperit, superador d’una ciència en continua fragmentació de disciplines i on tots ells van voler veure una necessària integració fructífera a el servei de la societat, exemplificant en els seus respectius estils de vida oberts a tot, amb la intensitat de treballar teixint grans complicitats al seu voltant i fent esforços continuats per trobar, més enllà d’una metodologia, el pensament universal que uneix la part amb el tot.

Ara comencem a entendre i a entreveure les seves inquietuds, mirant d’aprofundir en el seu pensament, per a donar respostes a un món orfe de sentit i valors que posa en perill la sostenibilitat de l’planeta i el desenvolupament harmònic de la nostra espècie respecte a la Natura ia la vida.

Com explica Marta Estrada en la seva crònica de el diari Ara, el professor Margalef sempre perseguia la síntesi, els principis generals que regien el comportament dels ecosistemes i continuava dient metafòricament: “hi ha molt poques lleis de la Natura … tan sols uns rètols en els quals posa … per aquí no passis ”

Finalment, esmentar tan sols el pensament de Raimon Panikkar, exposat i expressat artísticament per Lidia Pujol i el seu equip en la part final d’aquest acte com una hibridació, una simbiosi entre espiritualitat i ciència, entre Orient i Occident, entre la diversitat i la unicitat . Des d’aquesta perspectiva, la vida és integració harmònica entre contraris.