VORTEX Vital, consciència més enllà de la matèria

Has intentat mai observar fixament el remolí que es forma al buidar l’aigua de la pica o les circumval·lacions que recorre la superfície d’un riu quan es cola per entre les seves pedres? Aquests fluxos giratoris, sovint turbulents, que giren en espiral com si es tractés d’un embut, en dinàmica de fluids s’anomenen vòrtex.

El seu recorregut giratori, gairebé hipnòtic, ens suggereix el moviment i el canvi constant que, però, manté la seva forma en un precari equilibri dinàmic.
La vida, en bona part, respon també a aquest mateix principi.

Aquesta és la metàfora des de la qual BSI, conjuntament amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea hem construït “Vórtex Vital”, una singular proposta cultural que fusiona art i ciència per convidar-nos a reflexionar sobre què és en essència la vida, des del nivell microscòpic a l’còsmic, i com l’observació atenta de la natura ens aporta claus per entendre més enllà de la matèria.

Aquest acte, en el qual s’hibriden paraula, pensament i música, promou el progrés paral·lel de ciència i consciència com a element fonamental per construir un futur realment sostenible.

Una simbiosi prodigiosa

Entre les moltes formes en què la vida tracta d’organitzar el caos, l’entropia, en benefici de la seva pròpia existència, la simbiosi ocupa un lloc principal com a forma de cooperació entre dos organismes per al seu mutu benefici.
Per aquesta raó també, la simbiosi és un concepte que estarà molt present en aquest acte.

En primer lloc, perquè les visions que s’exposaran des de la ciència, en les figures de Ramon Margalef i John Lovelock representen una visió profundament holística i simbiòtica dels éssers vius, fins al punt que aquest últim, creador de la teoria Gaia i que aquest any compleix el seu centenari, contempla tot el planeta com un superorganisme viu capaç d’autoregular els seus processos fisiològics.

En segon lloc, perquè la visió que ens ofereix el pensament de Raimon Pannikar, expressada artísticament per Lídia Pujol a la part final d’aquest acte és novament una hibridació, una simbiosi, entre espiritualitat i ciència, entre Orient i Occident, de diversitat en la unicitat. Des d’aquesta perspectiva, la vida és integració harmònica entre contraris.

La necessitat d’un nou context

Els humans estem compartint una singularitat històrica en què la ciència i tecnologia ens han portat més lluny que mai a un nivell de progrés que està modificant profundament els nostres estils de vida, de treball i de formes d’organitzar-nos en la recerca de el coneixement, de la economia, la societat i la política. Tots aquests avenços requereixen un alt nivell de consciència i responsabilitat que, clarament, no s’està donant.