Lliçons de la natura per una economia circular

L’economia circular troba en en la biomimètica un paradigma que li permet entendre l’activitat productiva com a part d’un sistema metabòlic en el qual els residus passen a convertir-se en matèries primeres i aquests en productes.

A diferència del que succeeix en els cicles naturals que es donen a la Terra, mantenint-se sempre en un equilibri dinàmic alimentat per l’energia solar, els nostres processos són bàsicament unidireccionals, comportant-se com si els recursos d’aquest sistema no fossin finits.

Amb la intenció de compartir aquesta visió, l‘Institut de Ciències biomimètiques va realitzar el passat 12 de febrer una xerrada a l’Ateneu Barcelonès convidat per la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals d’aquesta entitat.

Sota el títol “Lliçons de la naturalesa per a una economia circular“, vam voler posar en relleu en aquest espai de debat la insostenibilitat de seguir ignorant aquesta realitat des d’un model econòmic que no té perspectiva holística.

Partint d’un exemple tan quotidià com el telèfon mòbil, l’assessor de l’BSI i expert en economia circular Miquel Vidal va mostrar fins a quin punt estem sobreexplotant els recursos. Prop de la meitat dels elements que componen la taula periòdica podrien esgotar-se en un futur pròxim si seguim emprant-intensivament en la fabricació d’uns dispositius que es renoven a gran velocitat. Només cal veure com tan sols en un mes, a la Unió Europea es llencen o reemplacen 10 milions de mòbils que se sumen als 2,5 bilions de tones abocades a l’any pels 28 estats membres.

Podem aspirar a trobar en la naturalesa respostes a un problema creat exclusivament per humans?

Per això cal recuperar una perspectiva evolutiva, de la qual clarament ens hem allunyat i estar disposats a reconèixer que, de la mateixa manera que els sistemes vius no poden sostreure a l’efecte de determinades condicions operatives com la llum solar, l’aigua o la gravetat els nostres desenvolupaments s’han de regir sota les mateixes normes de “biocompatibilitat”. Partint d’aquestes coordenades, en la meva intervenció vaig exposar com determinats principis vitals, com ara el de l’ús de materials i energia localment disponibles, poden aplicar-se des d’una inspiració biomimètica per generar energia elèctrica a l’pujar i baixar escales mitjançant tecnologia piezoelèctrica.