Medicina bioinspirada

El nexe entre salut i natura ha estat establert des de temps immemorials d’una manera intuïtiva pels humans. La medicina tradicional s’ha esforçat per identificar, adaptar i posteriorment reproduir substàncies que actualment s’han convertit en fàrmacs d’ús corrent.

Aquest és el cas, per exemple, de les arrels i les fulles del baladre, riques en oleandrina i un compost esteroide, molt similar a dos cardiotònics utilitzats amb freqüència en la insuficiència cardíaca.

La perspectiva cartesiana de la medicina i la seva tendència a l’especialisme l’han conduït a una focalització extrema, oblidant el context que dóna sentit ple a aquest coneixement.

La biomimètica, per contra, s’inspira seguint les dinàmiques naturals: és àgil, heterodoxa, híbrida i experimental. De manera similar, la medicina actual requereix nous models, noves maneres de pensar, tal com succeeix amb les mutacions que en si constitueixen una oportunitat per desenvolupar altres possibilitats.

Una de les primeres conseqüències d’aplicar la biomimètica en la medicina és implementar la col·laboració transdisciplinària. Així, a l’Institut Karolinska de Suècia es desenvolupen tallers per a estudiants de doctorat sobre biomimetisme i disseny circular en el Departament de Neurobiologia.

En un pla més concret podem veure com la bioinspiració ha permès solucionar el difícil repte de suministrar insulina per via oral. Des del seu descobriment en 1922, els investigadors van detectar que aquesta substància no pot sobreviure als àcids de l’estómac. En estudis recents, el Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb la col·laboració del Brigham and Women’s Hospital; Universitat de Harvard i finançat per Novo Nordisk, van dissenyar una càpsula inspirada en la natura, de forma corbada i empinada com la petxina de la tortuga lleopard. El principi biomimètic, en aquest cas, és que aquest disseny permet a l’animal reorientar sempre en la mateixa cara inferior.