Una visió àmpliament evolutiva de l’energia

Pensar en energia equival sovint a endinsar-se en constructes propis de l’enginyeria o, com a molt, viatjar fins a les fronteres de la física coneguda. És precisament en aquestes zones difuses on l’exposició “Ultraenergia, la joguina elèctrica com a realitat anticipada”, organitzada per la Fundació Lluís Coromina, ens convida a anar més enllà, transitant entre la ciència, la filosofia, les arts i les ciències socials.

L’exhibició presentada a l’Espai Eat Art de Banyoles és en realitat una provocació distòpica que, des d’una perspectiva de retrofutur, vol posar de manifest que un altre tipus d’energia, la humana, té un profund paper transformador capaç de revertir el dany ocasionat a l’planeta .

És en aquest punt on arrenca, precisament, la intervenció amb la qual Pere Monràs, president de l’Institut de Ciències biomimètiques, va iniciar el cicle de conferències que han anat aportant context a aquesta exposició.

Una energia transformadora … i inestable

Des dels seus inicis com a Homo Sapiens, la humanitat ha focalitzat els seus esforços en canalitzar les energies naturals i convertir-les en mig per als seus propòsits. Però com Pere Monràs ens fa notar, hi ha un conjunt d’energies amb un gran potencial transformador com l’energia mental, l’energia vital (expressada des de la voluntat de ser) i l’energia conscient. En aquest sentit, l’expressió de més ampli abast és la de la xarxa connectada, base per a la consciència col·lectiva, que estimula l’enorme plasticitat neuronal de la nostra espècie -gran avantatge evolutiu que ens ha permès arribar fins als nostres dies- i activa totes les nostres potencialitats .

Aquest procés desenvolupat en el temps ens ha conduït fins a un punt d’inflexió en el qual convergeixen tres vectors d’acceleració creixent: la incertesa de futur causada pel canvi climàtic, el desconcert que ens generen tecnologies disruptives i una globalització materialitzada en models financers dominants i deshumanitzats. Una situació que ens crea una aguda ansietat cultural per no estar a l’alçada dels temps i de poder-se adaptar a el ritme que correspon.

El llenguatge de la complexitat

La complexitat, segons l’opinió de el president de l’BSI, és el punt sobre el qual pivota la nostra societat actual, el món interconnectat en què vivim. Aquesta és la raó per la qual, al seu paper, resulta imprescindible transversalitzar coneixements i desplegar una estratègia de desenvolupament ben coneguda a la natura: la hibridació.
Seguint aquest principi, dues entitats es fusionen per donar lloc a una nova que les supera en capacitats i potencialitats. El repte és ara replicar en àmbits absolutament diversos com ara la hibridació de les ciències i les arts creatives.
Una nova situació que requereix nous llenguatges. En aquest sentit, Pere Monràs proposa que es doni més protagonisme a l’llenguatge creatiu, menys manipulable que la paraula.