Somien els enginyers amb borinots elèctrics?

Aquest article és un petit homenatge d’el llibre de Phillip K. Dick, “Somien els androides amb ovelles elèctriques?“, El qual va inspirar la pel·lícula Blade Runner a Ritley Scott.

El llibre i la pel·lícula mostren un món en què tecnologia i bioenginyeria permeten fer una còpia perfecta d’un ésser inspirat en la naturalesa, i fins i tot fer una versió millorada. En la pel·lícula, J.F. Sebastian és l’enginyer que, com una mena de modern Prometeu, basant-se en la naturalesa, crea el Nexus VI.

A la vida real el paper de l’enginyer no és encara jugar a ser déu, tot i que el seu rol és essencial en el món modern, ja que fa de pont entre el coneixement i la solució aplicada als problemes concrets. La metodologia per fer això és diversa: la física (mecànica o electrònica), amb sofisticades simulacions, permet definir allò que serà la solució. Però per arribar a aquest punt sovint s’ha d’utilitzar una precisa observació dels processos naturals, que arriben a ser font d’inspiració per aconseguir respostes plausibles.

Hi ha exemples coneguts d’aquesta dinàmica, com el Velcro, inspirat en llavors de la bardana; també la forma de bec ànec dels trens d’alta velocitat, o les xarxes de neurones com a base per a la intel·ligència artificial. Totes elles són formes inspirades en una solució que ha estat reeixida en la natura.

Malgrat tot, és una temptació pensar que amb la nostra capacitat transformadora, la suposada “superioritat” de l’home al davant de la natura, podríem, des d’aquest punt de vista, estalviar-nos de observar-la.

El borinot de la NASA

Hi ha una dita a la NASA, com advertiment als enginyers, que diu que “és aerodinàmicament impossible que un borinot pugui volar. El problema és que ell no ho sap “. Lluny de que la física estigui equivocada, el problema rau en el fet que utilitzem la raó basant-nos en unes assumpcions incompletes.

La ment humana, com qualsevol sistema dins o fora de la naturalesa, té les seves limitacions i mirades esbiaixades. D’alguna manera, la ment imposa un tipus propi de disseny que no ha de ser el que la naturalesa trobaria.