Gaudí: el pare de la biomimètica?

En una primera recerca en qualsevol portal d’Internet sobre la biomimètica, tots els resultats apunten al mateix: tecnologia contemporània, arquitectura moderna i noves tècniques de disseny. Però un dels grans referents de l’arquitectura modernista catalana ja parlava de biomimètica i inspiració natural durant els segles XIX i XX: «Amb testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquear de les gallines, el cant dels ocells i el dels insectes, i amb les muntanyes de Prades a el fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la Natura, que sempre és la meva mestra », deia Gaudí.

Les seves formes naturalistes són àmpliament reconegudes: columnes en forma de palmeres, cúpules que imiten remolins, parets amb gotes que brollen des del sostre com una intensa pluja primaveral … Però la bioinspiració no només es queda en l’àmbit estètic sinó que marca la construcció tècnica dels seus edificis. La casa Batlló és un exemple, com veiem en les seves portes amb obertures que imiten les brànquies d’un peix perquè les sales interiors puguin respirar aire fresc i ventilar en èpoques estiuenques.

Gaudí provenia d’ ‘una família d’artesans i ell, imitant la tradició dels Seus parells i avis, treballava en el su taller experimentant amb Plànols, Tècniques i noves formes arquitectòniques. Assegura que Totes els Seves idees els trobava a la natura, el llibre on estan apuntades Totes els fórmules. «El gran llibre, sempre obert i que hem de fer un esforç per llegir, és el de la Naturalesa, i els altres llibres es prenen a partir d’ell, i en ells es troben els errors i males interpretacions dels homes».

Però com la natura, les seves idees no eren estàtiques: anava practicant sobre terreny. Si alguna cosa no funcionava, el canviava sobre la marxa. Els plànols eren les guies, però el sentit comú i l’observació era el que realment determinava l’evolució de l’obra. Concebia la natura com un tot integrat, en el qual arbres, animals i geografia interactuaven segons anaven evolucionant, no seguien un rígid pla establert. Per això mateix, ell sempre estava en les obres, observant, analitzant, deixant-se inspirar per l’evolució natural de les coses i no per les seves idees preestablertes.