La ciencia tras las decisiones cotidianas

Tots els éssers vius, davant d’una elecció, trien sempre les opcions més favorables en el seu afany per sobreviure i evolucionar. De manera instintiva, calculen els riscos i avantatges de cada decisió. Els humans no som aliens a aquest procés, tot i ser poc conscients de quines són les connexions vitals que són inseparables de la nostra manera de decidir. Sota el títol “Decisions: la vida és risc”, l’Institut de Ciències biomimètiques (BSI) es va endinsar el passat 12 de juny a l’autèntica naturalesa de les decisions humanes.

L’acte va tenir lloc al CCCB i va constar d’una sèrie de posades en escena i ponències que van explorar què s’amaga rere les decisions que prenem quotidianament. “Decisions: la vida és risc” forma part de l’cicle ESPORA, un conjunt d’esdeveniments culturals i artístics amb els quals el BSI difon una visió que situa la natura com el marc de referència principal per al progrés humà. Aquesta vegada va apostar per la participació de el públic durant l’acte: eren ells els que decidien, a través d’un sistema de votacions, el desenllaç.

Després d’introduir el concepte de el risc a el públic, es van representar cinc escenes. Aquestes, exposaven diferents dilemes que ens feien plantejar-nos com construïm les nostres motivacions i respostes. Va ser aquí quan es va requerir la participació de públic: davant d’un dilema, havien de decidir com actuar. Per exemple, un pare amb un fill malalt, ha de decidir si donar la medicació i veure com s’apaga el seu ànim, o deixar de donar-, confiant en el seu instint paternal. El resultat estava condicionat pel públic, que va decidir no medicar-lo.

Un cop el públic s’havia mullat expressant la seva opinió, adonant-se que ells mateixos formaven part de la maquinària de les decisions, el president de l’BSI, Pere Monràs, va ser entrevistat pel conductor de l’acte, Marc Villanueva. El doctor Monràs va arribar a diverses conclusions, totes relacionades amb els processos naturals, les relacions de la interculturalitat i les diverses intel·ligències que constitueixen el món. Tot, és clar, sota el paraigua de la presa de decisions i el càlcul de risc a l’triar una o altra opció.

Per endinsar-se en profunditat en la presa de decisions, el neuròleg Pablo Villoslada va ensenyar els processos cerebrals que la fan possible. A través d’un vídeo, Villoslada va explicar que les decisions que prenem es basen en un balanç entre la part emocional i racional el cervell. Mentre que la raó està principalment construïda per l’entorn social, les emocions responen als instints més naturals. Així doncs, quan prenem decisions hi ha un doble component natural i social, un que respon a la nostra naturalesa i un altre que respon al que hem après a través de les normes socials construïdes pels humans.

Villoslada va afirmar que les decisions morals, que molts poden pensar que estan determinades pel que creiem que és bo i que és dolent (una construcció social) en realitat tenen molt biològic: moltes d’aquestes decisions les prenem per un impuls emocional, és a dir, si ens repugna una acció, el cervell utilitzarà mecanismes fisiològics com ara la nàusea per comunicar-nos que no volem fer-la (o que no hauríem).

Després de la ponència sobre els mecanismes fisiològics en la presa de decisions, Jordi Pigem, filòsof de la ciència i especialista en observació de la natura, va parlar sobre les estratègies que diferents éssers vius han anat desenvolupant per fer front als reptes i, així, sobreviure , adaptar-se i evolucionar. A partir d’exemples concrets sobre la vida animal, Pigem va buscar aprenentatges que poden resultar útils per als comportaments humans.