La natura ens ho permet tot

“Les innovacions més grans de segle XXI naixeran en la intersecció entre la biologia i la tecnologia”. La frase, anticipada per Steve Jobs , s’albira ja la importància d’una nova disciplina horitzontal que es nodreix de totes les altres, una ciència i filosofia de la descoberta que ens convida a aprendre des de la natura: la biomimètica .

Totes les criatures vivents de la planeta, sense excepció, són potencials mestres i mentors, tal com ens recorda Jordi Pigem a afirmar que “allà on hi ha vida hi ha intel·ligència, i on hi ha intel·ligència hi ha vida” . Recordem-ho: tota la vida vegetal i animal – i per tant, també la humana- està inclosa en aquesta afirmació. Tots som natura. 

Som el que som, fruit de 3.800 milions d’anys d’decisions vitals explicades pel darwinisme més pur o des de la perspectiva de el gen egoista, descrita per Richard Dawkins . L’evolució, entesa com el procés de selecció de candidats a la supervivència més exigent que es coneix, s’expressa en últim terme com un impuls d’autorealització que empeny els éssers vivents a superar-se mentre s’adapten a les condicions de cada moment i de cada època.

Els nostres marcs mentals condicionen com entenem la naturalesa, avui dia principalment amb l’ús de plantejaments causalistas i holístics encara massa rígids. Ens resulta molt difícil acceptar l’existència d’estats mentals i de consciència en altres formes de vida o, fins i tot, en cultures allunyades del nostre entorn. Els signes dels temps ens indiquen que és hora de canviar els patrons mentals per patrons vitals .

 

Estem en un canvi d’època i per això és hora de canviar els patrons mentals pels patrons vitals.

 

Iniciem així la publicació d’ aquest bloc dedicat a la biomimètica biomimètica 3C en Ara.cat], afegint un aclariment sobre el seu títol. Les 3Cs fan referència a la connectivitat , la col·laboració i la creativitat . Pot semblar fins i tot excèntric referir-se a la natura en aquests termes, però com explicarem més endavant en posteriors articles, són molts i profunds els aprenentatges que podem extreure. 

El món, tal com l’entenem, respon a una concepció antropocèntrica de la realitat que ens ha portat a considerar tot el que ens envolta com un recurs a explotar sense més lògica que l’econòmica i sense altre horitzó que el creixement il·limitat.

La veritat, però, és que no hi ha una altra realitat que les relacions: vivim en un conjunt d’ecosistemes complex i dinàmic en què tot és divers i tot està interconnectat.

De la mateixa manera que Copèrnic va desencadenar, amb la seva teoria planetària, una revolució científica que va posar en crisi els paradigmes clàssics fins conduir-nos a la Il·lustració, la consciència que no podem desvincular-nos de la natura comporta un canvi de valors, actituds i propòsits que orienten la activitat humana cap a un futur realment sostenible des del punt de vista ètic, social i econòmic.

La biomimètica ens aporta, en aquest sentit, un metamodel que permet superar marcs conceptuals obsolets i donar resposta als grans reptes globals, aportant solucions innovadores basades en l’estudi de patrons naturals i el manteniment de la cohesió i l’equilibri d’una àmplia varietat de sistemes.