BIoformigó

El formigó és un dels materials més utilitzats en la construcció. La història del formigó és gairebé tan antiga com la història de la civilització, i els primers exemples d’ús es remunten a èpoques tan arcaiques com l’Antic Egipte. Tot i així, presenta diversos problemes. Per una banda, el seu gran impacte mediambiental, i d’altra, és un material proclivi a esquerdar-se i costós de reparar per mantenir en estat òptim.

Solucionar aquests problemes és possible gràcies a l’òptica biomimètica. Uns microorganismes anomenats ‘extermòfils‘, capaços de viure en situacions i ambients extremats, inhòspits i artificials, poden mesclar-se amb el concret i servir com a reparador natural gràcies a la seva habilitat de sellejar forats i enfortir les àrees dèbils. El resultant és el ‘bioformigó‘.

Els avantatges d’aquest nou formigó són molts. Per exemple, es redueix la necessitat de reconstruir i per tant la demanda de formigó, la producció del qual genera un 5% del diòxid de carboni que aboquem a l’atmosfera. A més, també, mantenir els edificis és més ecònomic per a les empreses i administracions.

Xarxes intel·ligents d’energia

Partint de la necessitat òbvia de fer una transició energètica des de la dependència dels combustibles fòssils a l’aprofitament de recursos renovable, l’enginyer Pep Salas s’ha basat en com la natura gestiona els fluxos de matèria, energia i informació per desenvolupar smartgrids.

Aquestes xarxes intel·ligents de distribució de l’energia poden determinar en quin moment un punt de la xarxa ha d’actuar com a consumidor o com a productor segons l’estat global. Aquestes nanoxarxes inspirades en fluxos ecosistèmics generen un alt impacte des del punt de vista energètic, però també econòmic i social.

En aquest cas concret, la natura també ha estat font d’inspiració directa en el disseny de plaques solars que, com els gira-sols, aprofiten al màxim les hores d’irradiació fent un seguiment constant de l’evolució del Sol en el firmament.