Visió ecosistèmica de l’educació

L’estudi dels ecosistemes evidencia la importància de determinats principis vitals que orienten com es gestiona la diversitat en entorns complexos i altament interrelacionats. De la mateixa manera que en un bosc no existeix una única font de nutrients, de protecció o de comunicació, l’educació entesa en un context ecosistèmic busca identificar quins són els principals agents que intervenen en els processos d’aprenentatge formal i informal i es centra més en les relacions que no pas en els subjectes.

El procés educatiu transcendeix així els límits físics de l’escola i s’estén cap als seus entorns de relació amb la intenció d’estimular agents que prenguin un paper actiu. Cooperació, simbiosi, diversitat, resiliència, reciprocitat, equilibri dinàmic, adaptació, ús sostenible del temps i dels recursos, són alguns dels conceptes que s’incorporen a les grans línies estratègiques dels projectes educatius.

Aprenentatge col·laboratiu

Tot i que l’aprenentatge col·laboratiu es considera com una de les fórmules preferides en els models educatius actuals, encara es manté una inèrcia que fa èmfasi en l’aprenentatge com un procés individual, derivat d’una visió darwiniana de l’evolució en què la competició se situa per damunt.

La supervivència de moltes espècies, especialment aquelles que actuen sota models “d’intel·ligència d’eixam” es basen en complexos sistemes de comunicació i d’aprenentatge que els permeten reaccionar i adaptar-se a canvis en l’entorn.

Inspirant-se en aquests referents, Sangaku Education ha desenvolupat una metodologia d’aprenentatge que es basa en la capacitat col·laborativa dels alumnes amb un grau de llibertat que els permet generar ells mateixos els seus propis exercicis i fins i tot avaluar-se entre ells. Aquest model es val d’una plataforma en línia per facilitar els fluxos de comunicació i un seguiment analític dels progressos.