Vòrtex Vital, consciència més enllà de la matèria

Jordi Carrasco

Heu provat mai d’observar fixament el remolí que es forma al buidar l’aigua de la pica o les giravoltes que dóna la superfície d’un riu quan s’escola entre les seves pedres? Aquests fluxos giratoris, sovint turbulents, que giren en espiral com si es tractes d’un embut en dinàmica de fluids s’anomenen vòrtex.

El seu recorregut giratori, quasi hipnòtic, ens suggereix el moviment i el canvi constant que, tanmateix, manté la seva forma en un precari equilibri dinàmic.
La vida, en bona part, respon també a aquest mateix principi.

Aquesta és la metàfora des de la qual el BSI, conjuntament amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea hem construït “Vòrtex Vital”, una singular proposta cultural que fusiona art i ciència per convidar-nos a reflexionar sobre què és en essència la vida, des del nivell microscòpic al còsmic, i com l’observació atenta de la natura ens aporta claus per entendre més enllà de la matèria.

Aquest acte, en el qual s’hibriden paraula, pensament i música, promou el progrés paral·lel de ciència i consciència com a element fonamental per construir un futur realment sostenible.

 

Una simbiosi prodigiosa

Entre les moltes formes en què la vida tracta d’organitzar el caos, l’entropia, en benefici de la seva pròpia existència, la simbiosi ocupa un lloc principal com a forma de cooperació entre dos organismes per al seu mutu benefici.

Per aquesta raó també, la simbiosi és un concepte que estarà ben present en aquest acte.

En primer lloc, perquè les visions que s’exposaran des de la ciència, en les figures de
Ramon Margalef  i James Lovelock representen una visió profundament holística i simbiòtica dels éssers vius, fins al punt que aquest últim, creador de la teoria Gaia i que enguany compleix el seu centenari, contempla tot el planeta com un superorganisme viu capaç d’autoregular els seus processos fisiològics.

En segon lloc, perquè la visió que ens ofereix el pensament de Raimon Panikkar, expressada artísticament per Lídia Pujol en la part final d’aquest acte és novament una hibridació, una simbiosi, entre espiritualitat i ciència, entre Orient i Occident, de diversitat en la unicitat. Des d’aquesta perspectiva, la vida és integració harmònica entre contraris.

La necessitat d’un nou context

Els humans estem compartint una singularitat històrica en què la ciència i la tecnologia ens han portat més lluny que mai a un nivell de progrés que està modificant profundament els nostres estils de vida, de treball i de formes d’organitzar-nos en la recerca del coneixement, de l’economia, la societat i la política. Tots aquests avenços requereixen un alt nivell de consciència i responsabilitat que, clarament, no s’està donant.

 

Es fa evident, doncs, que ens cal un nou marc mental i vital que ens permet establir una nova relació entre ésser humà i natura, més conscient, respectuosa i constructiva. Davant la necessitat de “renaturalitzar” les nostres vides, la Biomimètica se’ns presenta com un nou llenguatge que ens permet preguntar a la Natura i obtenir les respostes a preguntes que encara no ens hem fet.

Ara és per tant el moment de transversalitzar les diverses disciplines, d’hibridar-les, en un intent de donar respostes noves a preguntes complexes sense oblidar que aquest és un món relacional, quàntic, on cada part es vincula amb el tot.

Com a resposta a aquesta necessitat, l’Institut de Ciències Biomimètiques pretén contribuir a la hibridació d’aquest coneixement en tots els seus àmbits on sigui aplicable i a l’activació de la consciència col·lectiva amb propostes com “Vòrtex Vital”.

L’acte tindrà lloc el pròxim 14 de maig a les 18h a l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). En finalitzar l’esdeveniment, de caràcter gratuït, se servirà una copa de cava al Jardí penjant barroc Mercè Rodoreda (1r pis de l’IEC).

Podeu consultar aquí el programa complet 

Tots aquells que estigueu interessats/des en assistir, si us plau confirmeu la vostra assistència a Kimberly Katte: barcelona@acadeuro.org, o bé trucant al tel. 93-2701727 (matins).

Aforament limitat