Una visió evolutiva de l’energia

Pensar en energia equival sovint a endinsar-se en constructes propis de l’enginyeria o, com a molt, viatjar fins a les fronteres de la física coneguda. És precisament en aquestes zones difuses on l’exposició “Ultraenergia, la joguina elèctrica com a realitat anticipada”, organitzada per la Fundació Lluís Coromina, ens convida a anar més enllà, transitant entre la ciència, la filosofia, les arts i les ciències socials.

L’exhibició presentada a l’Espai Eat Art de Banyoles és en realitat una provocació distòpica que, des d’una perspectiva de retrofutur, vol posar de manifest que un altre tipus d’energia, la humana, té un profund paper transformador capaç de revertir el dany ocasionat al planeta.

És en aquest punt on arrenca, precisament, la intervenció amb què en Pere Monràs, president de l’Institut de Ciències Biomimètiques (BSI), va iniciar el cicle de conferències que han anat aportant context a aquesta exposició.

 

Una energia transformadora… i adaptable

Des dels seus inicis com a Homo Sapiens, la humanitat ha focalitzat els seus esforços en canalitzar les energies naturals i convertir-les en mitjà per als seus propòsits. Però com en Pere Monràs ens fa notar, existeixen un conjunt d’energies amb un gran potencial transformador com l’energia mental, l’energia vital (expressada des de la voluntat de ser) i l’energia conscient. En aquest sentit, l’expressió de més ampli abast és la de la xarxa connectada, base per a la consciència col·lectiva -gran avantatge evolutiu- que activa totes les nostres potencialitats.

Aquest procés desenvolupat en el temps ens ha conduït fins a un punt d’inflexió en el que convergeixen tres vectors d’acceleració creixent: la incertesa causada pel canvi climàtic, el desconcert que ens generen tecnologies disruptives  i una globalització materialitzada en models financers dominants i deshumanitzats. Una situació que ens crea una aguda ansietat cultural per no estar a l’altura dels temps i de poder-s’hi adaptar al ritme que pertoca.

 

El llenguatge de la complexitat

La complexitat, en opinió del president del BSI, és el punt sobre el qual pivota la nostra societat actual, el món interconnectat en què vivim. Aquesta és la raó per la qual, al seu paper, resulta imprescindible transversalitzar coneixements i desplegar una estratègia de desenvolupament ben coneguda a la natura: la hibridació.

Seguint aquest principi, dues entitats es fusionen per donar lloc a una de nova que les supera en capacitats i potencialitats. El repte és ara replicar-ho en àmbits absolutament diversos com per exemple, la hibridació de les ciències i les arts creatives. 

Una nova situació que requereix nous llenguatges. En aquest sentit, Pere Monràs proposa que es doni més protagonisme al llenguatge creatiu, menys manipulable que la paraula.

 

Disposats a fer el salt?

Des d’una perspectiva evolutiva, la creixent complexitat a la qual l’èsser humà està sent sotmès està donant lloc a noves necessitats a què s’haurà de donar resposta desenvolupant noves funcionalitats. De la mateixa manera que, en un moment determinat de la història dels homínids una mutació va fer possible el llenguatge articulat en els Sapiens, no és improbable que la nostra espècie acabi desenvolupant altres capacitats cognitives que ens permetin adaptar-nos a aquests nous entorns.

Precisament allò que ens fa més humans i que ens diferència de la intel·ligència artificial com ara la creativitat, els valors, l’empatia i molts altres atributs, poden obrir-nos el camí a un estat de percepció i de consciència molt superiors als actuals.

Aquesta és la hipòtesi que en Pere Monràs llença quan se li pregunta per la direcció en què estem evolucionant: l’art com a necessitat per integrar una gran diversitat de llenguatges i dotar-los d’una materialització del que podríem anomenar energia conscient.
Ja no estaríem parlant, per tant, del llenguatge per transmetre informació sobre el que és conegut, sinó que la gran revolució cognitiva es donaria al trobar una via per expressar el que encara no existeix.

Si aquesta evolució s’acabarà produint per un desenvolupament progressiu de noves capacitats o per la intervenció disruptiva d’una mutació biològica o hibridació tecnològica que ens conduirà cap a l’era dels posthumans encara és objecte d’especulació.

El que sí que podem constatar és l’esgotament d’un model mental que ens ha aportat molts beneficis materials fins ara però que resulta extremadament rígid i inadequat per una realitat tan volàtil, incerta i relacional com la que vivim.

Caldrà, doncs, disposar-se a fer un salt cap a un nivell energètic superior el que, des d’una perspectiva quàntica, voldrà dir sempre que una nova llum ens hi acompanyarà.

 

Jordi Carrasco

Institut de Ciències Biomimètiques