La biomimètica com a meta model

Pere Monras

28/06/2019

Perquè aquest tema?

El sentit més profund es troba en aquestes dues paraules, ben entrellaçades en el seu significat. 

Els orígens etimològics de la paraula biomimètica fan referència a “imitar la vida”. Per tant, aquesta paraula porta implícit el concepte que la vida té molts aspectes encara per descobrir i que fa més de 3.800 milions d’anys que els va mostrant. A poc a poc, hem estudiat l’origen de la vida al planeta des de les cèl·lules procariotes que, per evolució i per hibridació amb una altra procariota, arriben a formar la unitat cel·lular denominada eucariota.  Un pas fonamental que ha proporcionat a aquestes cèl·lules capacitat d’interaccionar entre elles, fent possible l’evolució cap a organismes pluricel·lulars. Aquests organismes, a còpia de diferenciar-se amb molts errors, opcions fallides i determinades extincions- arriben a desenvolupar les diverses espècies vegetals, més tard les animals i ja molt recentment, l’espècie dels homínids que ha quedat reduïda, fa uns 200.000 anys, als Sapiens, espècie a la qual pertanyem nosaltres en tota la nostra diversitat. 

O sigui que la natura, en el seu sentit més ampli, ha arribat a culminar la vida humana, com l’entenem, després de prop de quatre mil milions d’anys d’existència és a dir que som uns nounats. Mostrem diversitat morfològica però compartim, com si diguéssim, el mateix patró fractal, és a dir, tots tenim les mateixes funcions orgàniques expressades amb més o menys intensitat segons la interrelació que tinguem entre les agrupacions de gens rebuts i les condicions d’entorn que ens han acompanyat.

Per altra banda el segon mot, metamodel, queda descrit així:

“Conjunt de preguntes sistematitzades per a permetre reunir informació que faci possible una bona comunicació lingüística, especialment d’experiències, ja que estudia les representacions mentals de sensacions inicials que han suscitat una expressió verbal determinada.”

Trobarem també altres expressions i connotacions en el concepte meta-tema de Jorge Wagensberg o la PNL de Noam Chomsky. També i des d’un altre punt de vista científic podem parlar dels canvis de paradigma (Thomas Khunn)

Aquest concepte i en un sentit ampli, cada paradigma, es refereix a una teoria o un conjunt de teories que serveixen de model per resoldre problemes o situacions determinades que se’ns plantegen. Sinònims de paradigma serien: model, patró, exemple, motlle, ideal, així com cànon, norma o regla.

Amb tot el que hem dit podem afirmar que en l’actual moment evolutiu del planeta Terra (Gaia), la vida pateix un canvi de paradigma i necessita un meta model que l’acompanyi a trobar respostes davant la insostenibilitat progressiva que es declara, principalment per l’efecte dominant de l’espècie Sapiens.

Hem d’assumir i acceptar que l’acció humana ha alterat en forma greu les condicions d’habitabilitat del planeta havent entrat de ple en un consum desmesurat alimentat per polítiques extractives massives que han exhaurit perillosament els recursos naturals.

Tot el que hem fet, i el que fem encara, ha de ser revisat críticament. Cal prendre consciència que la manera en què hem fet les coses fins ara no té altre destí que el fracàs vital. La paradoxa es dóna en que, si bé individualment cada cop la vida és més duradora, cada cop ens aproximem més a la fi de l’espècie.  

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem guanyat molt confort amb l'espoli que hem fet sobre la natura, però no ens hem amoïnat de cuidar els elements bàsics que fan possible la vida: és la contradicció que promou el nostre estat mental. El racionalisme i el materialisme que se'n deriven han pecat de supèrbia i prepotència. El nostre aparent benestar se sustenta damunt d’un intolerable egoisme generacional que converteix en inviable la vida en el planeta.

Tenim temps de corregir el que fem i el com ho fem?

No cal mesurar el temps que ens queda, n'hi ha prou en saber que, sigui quin sigui, és necessari aturar aquest procés i revertir els nostres models de vida per recuperar el sentit evolutiu, basant-nos en altres fonaments. Principis com la cohesió de l'espècie, saber conciliar la connexió del tot amb tot el que no volem veure, comprendre que el camí de tenir és un camí de frustració i que, en definitiva, és més important i té més recorregut desenvolupar-se que menjar, ésser més que tenir. Hem de concebre un meta model, hem de crear meta temes sobre què fem, hem de generar un canvi de paradigma en dos grans eixos, tot i que conformem una única entitat:

  • El respecte màxim per la natura en totes i cada un de les seves manifestacions vitals, estant disposats d’aprendre des d'ella.
  • El respecte a nosaltres mateixos, com a naturalesa que som, per utilitzar el potencial d'intel·ligència vital que s'albira en aquesta nova era on el desplegament de les ciències i les seves aplicacions tecnològiques han d'anar acompanyades del factor humà sense contradir la consciència social base de la vida humana. Sense interacció humana romandrem cada cop més alienats

Nosaltres som el problema i a la vegada la solució. Si ho fem bé, Gaia ens ho reconeixerà i nosaltres ens retrobarem amb la nostra pròpia condició d'homínids. I si no, altres formes de vida ocuparan el nostre lloc.

La natura té multitud de respostes esperant preguntes (Jorge Wagensberg)